Vicent's profileValldigna/EnllaçosPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
Letícia Arrametapongsa Brines [microrelats]Un ocell blanc
Aquell colom no podia volar, plorava llàgrimes de tristor pura. Insofribles gotes d’aigua marina de la més gris de les essències. Tenia una ala trencada. Llastimada, amb plomes ferides, sense vida. Com pot, doncs, volar, fugir de la tempesta? No hi pot. Necessita l’equilibri etern, el silenci comprensiu d’una mirada de tendresa infinita, enteniment humà. Es necessita la igualtat, per a poder volar, per ser una societat lliure, per evolucionar. Per això, els dos extrems de l’ocell, necessiten coordinació, que sols podrà obtenir quan la Dona faça un pas endavant. Avui, he vist un ocell blanc enlairar-se.
Recerca
Pareix que ningú la veu, emet un so massa dèbil. Ningú l’escolta ofegar-se en el dolor, en el sofriment. És un record abandonat. Una ombra. A qui l’importa el fred d’una ombra? A qui, que moribunda, es dessagne amb agonia? A ningú. Perquè passen de llarg, amb mirades indiferents, amb cors glaçats. Xiscla, Ànima, que t’escoltin! Han de saber-ho, no pots morir tan cruelment. La teva dolça i càlida veu qual cant de rossinyol no pot ser acallada per eixes fredes rialles. Alça franca mirada, Dona, i lluita per la teua igualtat, desplega la teva aura pura i cerca la llibertat!
Microrelats l’IES Tirant Lo Blanc de Gandia . Curs 2008/2009 1er premi del concurs
Categoria per la qual concursa: Segon cicle d’ESO, curs: 4t ESO
|
|
|
