Vicent's profileValldigna/EnllaçosPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
Festes Benifairó'07
|
"Per una vall digna"
|
De camí cap a les ciutats de Gandia i Dénia, s'oferí també transitar per aquesta vall, anomenada aleshores d'Alfàndech... La bellesa i la fecunditat d'aquests llocs tancats entre les muntanyes i la mar sembla que cridà l'atenció del rei Jaume II el Just d'Aragó, qui, embadalit per l'amenitat i per inspiració divina, es girà cap a l'abat del monestir de Santes Creus i li digué: "Vall digna per a un monestir de la vostra religió!" I l'abat respongué: "Senyor, vall
|
Estrenen l'audiovisual "Per una vall digna" de Santiago i Carles Estruch dedicat a la Valldigna, amb música interpretada en directe per l'Orquestra Simfònica Santa Cecília de Cullera dirigida per Javier Pallàs. L'acte tindrà lloc a l'Auditori de la Casa de Cultura de Tavernes de la Valldigna, diumenge 25 de març, a les 19.00 hores. L'audiovisual resultant, una vegada editat i muntat, es distribuirà als festivals internacionals de cinema. [
 + article]
|
diada de La Valldigna
|
|
|
ddV.cat "diari digital de la Valldigna"
|
MARXA TORXES'07
Millares y millares de valldignenses participan este año en la tradicional “Marxa de les Torxes” organizada por las entidades cívicas de la Valldigna la noche del pasado sábado.
Las columnas de Barx, Benifairó, Simat y Tavernes confluyeron en el “Portal Nou” del monasterio ya de noche. Salvador Palomares, del movimiento escolta, fue el encargado de la lectura del manifiesto de las entidades convocantes.
Las entidades señalaban que en el “Día de la Valldigna “no podemos olvidar los peligros que se ciernen sobre la comarca” y remarcaba que la marcha por la zona llana del valle “se ha visto acompañado por torres de hierro de más de 40 metros que el pueblo no ha querido. Y nos preguntamos si valen más que la voz de todo un pueblo”.
En un repaso por los temas de la Valldigna, las entidades se preguntaban en referencia a las urbanizaciones si tienen más poder que los ciudadanos para diseñar el futuro y señalaban que los valores de la subcomarca no pueden supeditarse al dinero que se pueda obtener de la venta de las tierras.
Las entidades indicaban a los miles de participantes que no tiene ningún sentido glorificar la Valldigna y sus signos de identidad y no trabajar ni esforzarse por conservar sus valores naturales y paisagísticos.
La jornada festiva finalizó con un “correfoc” del grupo de Simat “Fem Feredat” que puso la nota de color y animación a la noche simatera.
MANIFEST MARXA DE TORXES 2007
Valldignecs i valldignenques, molt bona nit! un any més ens trobem ací a les portes del monestir per celebrar Valldigna les quatre columnes pelegrines de marxa amb torxes procedents de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes. Enguany ens correspon als escoltes recordar-vos en esta festa la grandiositat de Valldigna, quantes coses han canviat des d'aquella primera marxa?, la recordeu? ..... marxa amb torxes, pregària, acte institucional, i res més!
Fa unes poques setmanes la trobada del crani de l'home del Bolomor ens tornava a recordar que fa milers d'anys les persones ja havien descobert que Valldigna era un lloc ideal per a viure. Si seguim la història sabem que anys més tard, quan molts musulmans valencians ja sabien del valor incalculable de les terres de Valldigna, Jaume II li va atorgar el nom a la Vall que des de feia molts anys tothom sabia que era digna sense anomenar-ho. Els monjos del Císter aportaren una obra emblemàtica, el monestir, que ha perviscut per segles i que gràcies a la il·lusió de tots nosaltres vam aconseguir que es creés la Mancomunitat de la Valldigna i la Fundació Jaume II que estan fent possible que el monestir de Santa Maria de la Valldigna i el ja cap de setmana de la Valldigna s'assemble cada dia més al que tots desitjàvem: concerts, premis literaris, beques d'investigació, corre-focs, fira medieval, marxa amb torxes, castell d'artifici, Eucaristia, paella, "verbenes", .... i des d'ahir ja tenim el claustre del palau da l'abat, ja és nostre i dorm a casa i, per això estem contents i hem de donar gràcies, ja que Valldigna des de sempre hem segut un poble agraït
Ja quan el rei Jaume II va decidir que la nostra vall era digna per a un monestir per donar gràcies a Déu. Ja feia temps que els musulmans lloaven Alà des de Valldigna i, moltíssim més temps enrere, l'home del Bolomor feia els seus sacrificis al Sol, a la Lluna i a la resta de forces de la natura agraint els dons de Valldigna.
Tot i que hui és un dia establert per a la festa, com a moviment que treballa educant per un món millor no podem oblidar-nos dels perills que amenacen Valldigna. Es cert que les coses canvien. Unes vegades per a bé i altres per a mal i la Història així ens ho ensenya. Però, podem ser els habitants de la Valldigna els vertaders dissenyadors del nostre futur? Així ho pensem, però els que hem vingut des de Tavernes torxa en ma, hem tingut la ingrata companyia d'unes torres de ferro de més de 40 metres, que el poble no hem volgut, hui ja són una realitat que no volem i que ens han recordat, al llarg de tot el camí, la feblesa que pot ser Valldigna. I ens preguntem, és què ja no hi val la veu d'un poble? Més feblesa trobem quan sembla que pot ser és una urbanitzadora la que té potestat de dissenyar el nostre futur, I ens preguntem, pot valorar-se únicament La Valldigna pels diners que es poden treure de la venda de les seues terres?, val la pena malbaratar els valors naturals i paisatgístic en nom d'un progrés que amenaça la nostra dignitat?
Nosaltres des de la festa ens comprometem en ser capaços de vore més enllà i d'anar fruint de Valldigna seguint la música, assossegada, però aguda i transparent, d'una dolçaina i el ritme d'un tabalet. Si no deixem una Valldigna digna als nostres fills, nets o a altres que vindran d'altres llocs com vingueren també els musulmans, Jaume II i els monjos.
Que fem ací si no és per a redimir-nos dels errors del passat llunya o recent?, quin sentit té glorificar Valldigna i els seus símbols d'identitat humana si no és per a agrair-li a Valldigna allò que ens ha regalat pels segles dels segles?.
Hi han altres maneres de fer les coses, amb més seny,... més a poc a poc, sense presses traïdores, valorant els moments presents i prenent tot el temps necessari per imaginar un bon demà per a tots. Hi han altres opcions de futur on tots guanyarem perquè tots podrem viure i gaudir del que la providència ens ha regalat. Perquè tots podrem seguir sentint l'alè de Valldigna, que no es paga amb diners.
Per això tots junts volem seguir dient ben fort Visca Valldigna !!!!
ALTA TENSIÓ - Valldigna | 
Enllaç permanent | 
Afegeix un comentari
Sta. Mª de la Valldigna
E. PEIRÓ. València
 + Obres de rehabilitació, el 2003, del Palau de l'Abat, on hi haurà el claustre alt rescatat. / Foto: J.C. |
L'últim escull burocràtic ja ha estat superat. El 29 de desembre passat, l'Ajuntament de la localitat madrilenya de Torrelodones va aprovar la llicència d'obres definitiva per al desmuntatge dels deu arcs gòtics que componen el claustre anomenat de l'Abat, situat a la finca de Canto del Pico, i procedir al trasllat al seu emplaçament original, al monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna.
Amb la llicència a les mans, el conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Alejandro Font de Mora, va anunciar dimecres passat l'inici de l'operació aquesta setmana i va donar un termini de tres mesos per a la culminació del llarg i costós procés de recuperació d'un dels elements més representatius del que és considerat el monestir més important de l'antic Regne de València, tot i que la seua categoria no el va salvar de l'abandó.
Fundat el 1298 per Jaume II el Just, la seua decadència va començar amb la desamortització del 1835. Amb l'exclaustració dels monjos del cenobi aquest va ser venut a particulars, que el van convertir en una explotació agropecuària. La major part dels seus edificis van ser enderrocats. Els carreus dels arcs i les lloses dels paviments es van vendre com a material de construcció i al seu lloc hi van créixer tarongers. En aquestes circumstàncies, el Conde de las Almenas, que viatjava per tot Espanya comprant elements d'antics monestirs, castells i esglésies per edificar un palau a Torrelodones, va adquirir el claustre alt del Palau de l'Abat, que va ser traslladat pedra a pedra a la seua nova ubicació entre el 1920 i el 1926.
El complex residencial al qual va ser integrat el claustre va ser declarat monument historicoartístic el 1930 i va ser regalat pel comte a Franco perquè el fes servir com a finca de descans. A la seua mort, la família Franco va vendre el Canto del Pico a un holding anglès que pretenia convertir el palau en un hotel de luxe. En plena polèmica per les dificultats d'atribuir aquest ús a un monument historicoartístic, va entrar en acció el govern valencià per recuperar el claustre. Després de sis anys de negociacions amb els propietaris, la comunitat de Madrid i l'Ajuntament de Torrelodones, la Generalitat en va acordar la compra per un milió d'euros i una rèplica, valorada en 60.000 euros. Era l'octubre del 2003. La recerca d'una solució jurídica per al trasllat d'un bé d'interès cultural d'una comunitat autònoma a una altra s'ha dilatat més de l'esperat inicialment i no ha estat fins ara que s'han tancat els tràmits.
| NOTÍCIES RELACIONADES |
| >Recuperació patrimonial |
MISSA VALLDIGNA
La imagen de la Virgen con el Niño en brazos corresponde por sus características a una talla gótica del siglo XIV. La Virgen, de pie, sostiene en su mano derecha a su hijo, que lleva en su mano un libro, símbolo de la “sapienza”. Es la simbología habitual de las imágenes góticas de la época, junto a la azucena, recordatorio de la virginidad de María.
Los pliegues y la caída del ropaje, recogido bajo el brazo que sostiene el niño, no ofrece dudas del estilo y el aspecto del conjunto recuerda la Verge del LLuch de Mallorca o la Virgen Blanca de Vitoria.
La imagen conserva trazos de la policromía original y se encuentra en mal estado de conservación. Esta tallada en piedra arenisca, probablemente de la vecina Barxeta o de la cantera de Novelda, pero serán los estudios posteriores quienes determinen con exactitud el origen.
IMPROBABLE SANTA MARIA DE VALLDIGNA
El inventario realizado por el abad Rafael Trobado (1644-1648), describe la imagen de Santa Maria de Valldigna como una talla policromada, sedente en un trono entre dos ángeles y sosteniendo en brazos al Niño Jesús. Tenía la cabeza cubierta de una corona de plata dorada con incrustaciones de piedras preciosas.
La diferencia con la encontrada en Torrelodones es obvia y aunque nadie pone en duda que existirían en el monasterio otras imágenes de la Virgen, ubicadas en lugares diversos, en los inventarios no aparece ninguna como la encontrada. Los valldignenses, como se comentaba el domingo, se alegrarían de haber recuperado otra pertenencia monacal, pero hay también hechos que ponen en duda su posible origen en Valldigna..
Así, la fotografía del baldaquino de Roc Chabas (1998) permite distinguir la hornacina ya vacía. Las descripciones y fotografías del lugar realizadas por estudiosos y visitantes a finales del XIX, vienen a decir que el monasterio, tras más de 50 años de destrucción y expolio, es un mar de ruinas y nada existe de su pasado esplendor.
Pasarán 20 años más hasta que en 1920 se traslade el claustrillo a Torrelodones, un total de 85 años desde la desamortización, un tiempo más que excesivo, según algunas opiniones, para que el monasterio conservase aún una imagen.
UNA IMAGEN PRIVADA
Las fuentes consultadas han recordado que la imagen de Santa Maria de Valldigna era “privada”, en relación al hecho que el pueblo llano no tenía acceso al cenobio, ni menos aún al camerín de la virgen. Era una imagen destinada al culto propio de los monjes y por lo tanto “no puede considerarse la patrona de los pueblos de la Valldigna, sino del monasterio”, pero sería la subcomarca en caso de su hallazgo quien decidiría hora al respecto.
El esfuerzo realizado por la Fundació Jaume II el Just con su gerente Vicente Burgos es reconocido en la Valldigna y nadie quiere que sea un tema de polémica. Se impone un compás de espera hasta el estudio exhaustivo sobre la imagen que piensa realizar la fundación con ayuda de los mejores expertos.
La Fundació Jaume II el Just trasllada la imatge de Santa Maria de la Valldigna
La Verge, tallada en pedra i de planta octogonal, es troba en un molt mal estat
La troballa de la imatge original de la Verge de Santa Maria de Valldigna, per part de la Fundació Jaume II el Just, és un dels majors assoliments quant a la recuperació del monestir cisterciense de Simat. La icona, datat del segle XV al XVII, està ja en la província de València i ha estat posat en coneixement de l'arquebisbe de València, Agustí García Gasco, qui presidirà l'eucaristia que s'oficiarà en l'església del cenobi el diumenge al migdia, dintre dels actes del Dia de la Valldigna. La Verge va ser localitzada al mateix temps que s'iniciaven els treballs necessaris per a retornar a la Valldigna el claustre del Palau’de l Abat, que estava en la finca del Cant del Bec de la localitat madrilenya de Torrelodones. El claustre, després d'anys d'intenses negociacions, serà inaugurat avui a les 19 hores i a l'acte assistirà el Conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora. La tornada de la imatge de la Verge suposa una troballa molt important, tant o més que el claustre, ja que aquesta icona era el vèrtex del culte que rendien els monjos que habitaven el cenobi valldignense. El seu culte donava nom al monestir i omplia de contingut espiritual la vida dels frares.
De grans dimensions
La imatge, segons ha pogut saber LAS PROVINCIAS, està llaurada en pedra i presenta un estat molt deteriorat. La icona religiosa és de grans dimensions i se sap que pertany a la Valldigna per diverses raons. Els experts afirmen que la Verge està esculpida en pedra de la pedrera de la serra del Buixcarró, la mateixa que es va usar en el claustre del Palau’de l Abat. A més, la peanya sobre la qual està asseguda Santa María és de planta octogonal, pel que encaixaria perfectament amb l'espai que presideix l'altar major de l'església del cenobi valldignense. La peça, per les seves dimensions, s'acoblaria al buit que hi ha en l'altar de l'església del cenobi. L'antic inventari del monestir de Simat descriu aquest icona que coincideix amb la imatge que s'ha trobat. Santa Maria de Valldigna representa a una dona asseguda i sobre la seva mà descansa el nen Jesús. El mal estat de la imatge ha fet que el nen s'hagi soltat, pel que serà necessària la restauració completa de la icona. No s'ha confirmat la data de la presentació d'aquesta antiga imatge, ja que a l'haver-se trobat fa poc temps ha estat impossible portar a terme la feina de casa de millora i de restauració. La notícia de la tornada a la Valldigna d'aquesta Verge ha suscitat una gran alegria entre les autoritats dels municipis que formen la comarca de la Safor. Amb aquesta escultura s'engrosseix, alhora que es recupera, el patrimoni artístic i cultural dels valencians i dels habitants de la Valldigna.
|
|
